Krei24, una metodologia pròpia



Un taller intergeneracional vs. Els tallers separats per edats + pares acompanyats

L’imaginari a l’hora de parlar de taller o activitat és sempre amb un l’enfocament infantil i fins i tot fragmentat per les edats dels nens.

Hi ha la idea preconcebuda que en un taller hi ha d’haver un rol diferenciat entre els nens que se’ls reserva un paper actiu, creatiu però no reflexiu respecte als adults (que normalment són mers acompanyants de la criatura) se’ls reserva un paper passiu i reflexiu. Aquesta separació té el seu origen en les teories de Viktor Lowenfeld que als anys 50 que separa les emocions i la creativitat de la tècnica artística.

Les persones, sigui a l’edat o etapa de la vida que ens trobem, no podem separar de nosaltres mateixos les emocions del coneixement. La neurociència demostra que l’experimentació de les nostres emocions ens ajuda a reconèixer les nostres necessitats i en aquest sentit ens fa més savis, i alhora els coneixement que anem adquirint al llarg de la vida, ens permeten un major control de les situacions que ens trobem i tot plegat ens ajuda a tenir una vida més plena.

Una cosa no pot existir sense l’altre i és per això que proposem tallers INTERGENERACIONALS on les persones de totes les edats:

  • Tenen un paper actiu: els adults també juguen i experimenten, els nens també reflexionen.
  • Viuen la seva pròpia experiència, en grup i alhora íntim.
  • N’obtenen un aprenentatge personal, intel·lectual i emocional.

Com ho fem? Tractant temes universals: No rebaixem el nivell intel·lectual per fer conceptes complexos en entenedors a tothom, el que fem és tractar temes universals i transversals per tal que sigui accessible i interessant per tothom.

Un taller inclusiu, per trencar estereotips vs. Tallers segregats per capacitats, interessos i rols de gènere

Contra el concepte clàssic de gènere, que distingeix el majoritari (cisgènere i heterosexual) de tota la resta. La teoria queer afirma que totes les identitats culturals són igualment anòmales, atorgant a aquesta anormalitat un sentit positiu de riquesa en la varietat.

Proposem tallers FLUIDS perquè rebutgem la classificació dels individus en categories universals basant-se que totes elles amaguen un nombre enorme de variacions culturals en si mateixes i cap de les quals seria més fonamental o natural que altres.

L’art i l’expressió artística, així com l’experimentació, el joc i les emocions, no té sexe, ni cultura, ni color. Són pròpies de l’ésser humà, tal com ho són les emocions.

Com ho fem? Els nostres tallers apel·len a totes les opcions com a diferències entre persones per tal de trencar en aquesta jerarquia de suposades majories i normalitats.

Un taller autònom amb el protagonisme seus participants vs. Un taller depenent del tallerista o monitor

Evitar que el tallerista esdevingui una mena de “serventa” al servei de l’entreteniment (aparcament) de la mainada. L’educador acaba sent el nucli, el protagonista d’una mena d’espectacle mentre els assistents els espectadors o col·laboradors.

Defensem un taller AUTÒNOM per tal que el protagonisme passi a ser dels assistents i l’experiència sigui el nucli del taller mateix.

Com ho fem? Pensant activitats el màxim horitzontals possible on el paper del tallerista és el de presentador i acompanyant per l’experiència dels participants.

Un taller pel creixement personal vs. Un taller per aprendre a “encaixar” al grup

Tradicionalment es veuen els tallers o cursos fora de l’educació no reglada com un lloc on els nens i nenes (els adults ja no se’ls té en compte) hi van a socialitzar i, efectivament, el lleure és una manera fantàstica per adquirir tota mena de recursos de relació amb els altres. Ara bé, la forma com es preparen les activitats, buscant un resultat concret; un estat anímic “positiu” i prèviament pactat, fa que la improvisació passi a un segon pla. Llavors, qualsevol actitud que s’aparta als objectius buscats, es veu com un fracàs.

Quantes vegades una activitat pot desbordar o fins i tot bloquejar un dels participants adoptant un rol diferent del participatiu i obert? Quan això passa, en comptes de convidar a aquella persona a experimentar el taller des de l’emoció que en aquell moment està experimentant, ràpidament el monitor treu les seves millors tècniques per tal de modificar aquell sentiment que està originant una conducta indesitjada per fer-lo entrar en una mena de sintonia amb tota la resta; cal fer-lo “encaixar”.

Resulta molt desagradable i perjudicial per a la persona que s’hi troba, ja que es tracti d’un infant, un jove o un adult. De fet és molt probable que l’últim que aquella persona vol és ser vist pel grup com un sabotejador de l’activitat. És per això que, pel bé de l’activitat, aquella persona es veu obligat a rebutjar allò que està sentint o a donar explicacions per no ser vist pels companys com algú diferent.

Nosaltres defensem L’APRENENTATGE EMOCIONAL de manera que les emocions, sigui la que sigui, segueixin el seu camí i evolucionin dins el taller. Sense censura, ni necessitat de donar explicacions. Totes les emocions són importants, no existeix una jerarquia emocional.

Com ho fem? Els nostres tallers estan preparats per afavorir la improvisació i l’experimentació col·lectiva de forma totes les reaccions es tractin de forma inclusiva i normalitzada.

No hi ha un objectiu final, el camí és l’objectiu.


Ens basem en la metodologia que les dues educadores, Maria Acaso i Clara Mejías desenvolupen en el seu llibre Art ThinkingCómo el arte puede transformar la educacion, editat per Piadós. Més informació del llibre i de les seves autores aquí.

Què és Art Thinking? En aquest llibre les dues educadores, reflexionen sobre el paper social de l’educació artística, les idees preconcebudes sobre l’educació artística, el que tradicionalment reconeixem amb el nom de “treballs manuals”, i ens proposa una renovació d’acord amb la importància que té l’experiència artística en les persones de totes les edats, sexes i cultura. Si bé que la reflexió fa referència en bona part a l’educació formal, també apunta a la no formal i si aquesta s’ha de limitar a ser, com és moltes vegades, un indret on, en horaris no lectiu, les famílies podem aparcar perquè entretinguin els seus fills i de pas aprenguin algun extra o facin algun treball manual digna de penjar a la nevera.

Art thinking està en contra aquesta visió tradicional del taller o curset sigui en l’àmbit del lleure clàssic, com en projectes educatius de centres com són els museus, les biblioteques, els centres cívics…

Krei24|Cultura Creativa ens sumem a les seves paraules i adaptem la nostra proposta de tallers a una metodologia intergeneracional i fluida on a part d’aprendre conceptes, fem una espacial atenció a l’experiència col·lectiva, els sentiments i les sensacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.