BÀSICS DE LA MAQUETACIÓ D’UN TEXT | Primera part

Perquè a vegades mirem textos i només de tenir-los davant ja ens fa mandra llegir-los? Una mala maquetació pot jugar molt negativament en la comoditat de lectura d’un text. És per això que cal tenir en compte uns principis molt bàsics quan preparem un document per la seva lectura.

Amplada de columna
Habitualment quan llegim ens situem a uns 30-35 cm del text. Això condicionarà la mida de la tipografia i el seu interlineat. Avui dia la majoria de programes tenen un interlineat ja establert però és important saber-ho si l’hem de modificar. Hi ha una norma general que diu que en una línia de text ha de tenir entre 7 i 10 paraules. Si en té més el lector es cansa rapidament.

Interlineat
Els tipògrafs acostumen a establir la distància entre línia i línia, així com entre paraula per paraula segons la mida de la lletra “a” d’aquella tipografia. Ara bé, segons on apliquem aquella tipografia haurem de modificar l’interlineat per afavorir-ne la llegibilitat. No hi ha una norma estricta, ja que dependrà de cada tipografia i tipus de text. Per exemple, si el text és molt llarg, afavorirem un interlineat més aviat espaiós, si és curt, podem usar-lo més petit, ens regim únicament pel seu valor estètic. Si és un llibre de poesia, caldrà ser molt estricta amb aquest aspecte, ja que el ritme de lectura serà cabdal. El que hem d’evitar en tot moment són els excessos tant per massa petit com per massa gran.

Els marges
Aquest aspecte tot i que sovint ens ve ja prefixat pel programa que usem cal que li donem una especial atenció sobretot si el resultat de la maquetació és la impremta. Es recomana que els marges siguin sempre més aviat amples i així un possible mal tall no perjudicarà la lectura. Els llibres amb il·lustracions són especialment sensibles sent els únics que es pot prescindir dels marges i fer que la il·lustració vagi a sang. Els marges no han de ser de la mateixa mida, ja que rarament dona un resultat satisfactori a l’hora d’imprimir el text. El millor és una relació de 2 punts (zona del llom esquerre) x 1,5 la part de dalt x 1 punt pel marge dret x 3 punts la part baixa. Aquesta relació serveix per als llibres però possiblement no pels productes publicitaris.

El número de la pàgina
Aquest és una qüestió més estètica però cal tenir present que es fa dins d’unes pautes bàsiques i que cal escollir segons la seva funcionalitat. Per exemple, si el col·loquem al centre, sempre resultarà més estàtic que si el col·loquem al marge dret que li dóna un sentit més dinàmic. També canviarà si el text està repartit en dues o més columnes. Cal tenir en compte que no es col·locarà mai en l’eix de l’espai entre columnes perquè trencaria totalment l’equilibri.

El cos del text i els destacats
El cos del text és el text principal. Els destacats, les frases o paraules que es ressalten respecte al text i es poden destacar de diferents maneres; per la mida, el color, disposició especial, cursiva, etc. El que no s’ha de fer mai és usar tipografies de famílies del mateix estil. És per això molt recomanable tenir en compte tota la família d’una tipografia que vulguem usar, ja que al llarg d’un text és molt probable que usem la seva itàlica o les bold o majúscules.

Modes de disposició del títol amb relació al text principal usant una mateixa tipografia.


Llegeix la segona part aquí.