Perquè a vegades mirem textos i només de tenir-los davant ja ens fa mandra llegir-los? Una mala maquetació pot jugar molt negativament en la comoditat de lectura d’un text. És per això que cal tenir en compte uns principis molt bàsics quan preparem un document per la seva lectura. Amplada de columna Habitualment quan llegim ens situem a uns 30-35 cm del text. Això condicionarà la mida de la tipografia i el seu interlineat. Avui dia la majoria de programes tenen un interlineat ja establert però és important saber-ho si l’hem de modificar. Hi ha una norma general que diu que en una línia de text ha de tenir entre…
-
-
TIPOGRAFIES TOP 10: CLÀSSIQUES II
Garamond | Caslon | Baskerville | Bodoni | Clarendon |Berthold | Times | Univers | Walbaum | Folio Aquest llistat ha estat proposat pel llibre Müller-Brockmann, J. Sistema de retículas: Un manual para diseñadores gráficos. Ed. Gustavo Gili, SL. 2012 (tercera edició). Les lletres tenen 11p.
-
TIPOGRAFIES TOP 10: CLÀSSIQUES I
Helvetica | Arial | Georgia | Gotham | Myriad Pro | DIN | Futura | League Gothic | Cabin | Corbel Aquest llistat ha estat proposat pel canal Desing de youtube Les lletres tenen 11p i paràgraf justificat.
-
ELS INICIS DE LA CURSIVA
La lletra cursiva va aparèixer per primera vegada a Roma durant la primera meitat del s. XV (d’aquí que també s’anomeni itàlica), davant la necessitat d’usar una cal·ligrafia que fos ràpida i alhora bonica per a la redacció de documents oficials. Aquesta primera tipologia s’anomenà Littera Cancellarescha i no acompanyava una tipografia rodona com passa avui dia, era un estil propi. Va ser gravada per primera vegada al voltant del 1500 en relleu per Aldo Manuzio qui fins i tot va arribar a confeccionar-se llibres sencers amb aquesta tipografia, considerant-la la més apropiada per algunes temàtiques. La primera vegada que va aparèixer en un manual de tipografia va ser l’any 1522…
-
LLEGIBILITAT TIPOGRÀFICA: EN DEFENSA DE LA ‘SERIF’*
*1. ‘serifa‘ és un castellanisme, que ‘serif’ és el terme anglès. En català cal parlar de ‘gràcia’. Quan parlem de llegibilitat ens referim a quelcom subjectiu, ja que depèn exclusivament de la persona individual i pot variar moltíssim de cada individuo. Així que tot i ser un terme que usem com si fos una característica de les lletres, ho és de la persona; l’ús que se’n vol fer, qui ho ha de llegir, el suport i fins i tot l’hora o el moment. No és universal però és cert que podem parlar de tipografies amb certes característiques que per una majoria de gent resulten més “llegibles”. Per exemple, com ja avancem al títol, la…
-
REVISTA KREI24 #nº0