EL JAPÓ FEUDAL I ELS SHUNGA

Si ets un senyor que viu a l’època feudal i ets el senyor de moltes terres segur que vius en un contant perill que els altres senyors feudals conquistin les teves terres. Què pots fer? Doncs en una època que l’ús de les armes és poc honrós, pots comercialitzar d’amagat amb els portuguesos, comprar armes, usar-les a tord i a dret, fer-te amb un major territori possible i jut després prohibir-les definitivament. Així va ser com el Shogun Tokugawa va apoderar-se del poder de tot el país i va passar a controlar els altres senyors o daimyo.

Segueix llegint

ALGUNES REFERÈNCIES ICONOGRÀFIQUES SOBRE EL QUADRE: EL GRAN DIA DE GIRONA

El gran dia de Girona va ser pintat entre 1863* i 1865 per Ramon Martí Alsina però resta inacabat ja que l’encariment d’execució d’una obra mida XXL, com és aquesta, va precipitar que passes a la subhasta. És actualment la pintura més gran de Catalunya (fa 11’90 x 5’40 metres) i es pot veure exposat a l’Auditori Josep Irla a la Seu de la Generalitat a l’antic Hospital de Santa Caterina. La història del recorregut que va fer l’obra, des de les mans de l’autor fins la seva actual ubicació (i +).

Segueix llegint

ITINERARIS CULTURALS: EL CARRER DE LES ADOBERIES DE VIC

L’antic barri de les Adoberies, o el que encara es conserva avui dia, està localitzat al marge esquerre del riu Mèder. Entra el pont de Querant (més conegut com a pont romànic) i el nou pont uns metres més enllà. Aquesta localització resulta, des de l’antiguitat, una zona propícia pel tractament de la pell. Activitat que ha estat una de les bases de l’economia i la cultura de la ciutat de Vic des del s. XII (que en tinguem constància).

Segueix llegint

BÀSICS DE LA MAQUETACIÓ D’UN TEXT | Segona part

Un cop sabem els principis bàsics que milloraran la lectura del nostre document, el dissenyem. En primer lloc cal que tinguem tota la informació necessària per al document. No vol dir que necessitem totes les fotografies finals i tots els textos exactes perquè això, tot i que seria ideal, sovint és difícil, en projectes on treballem per un client, tenir tot aquest material quan estem en aquesta fase. El que sí que és imprescindible en aquest punt, són els elements amb les seves mides al màxim d’ajustades possible.

 

Segueix llegint

PRINCIPIS BÀSICS D’UNA NOVA DISCIPLINA: L’ARQUEOLOGIA VIRTUAL

Des de fa ja alguns anys, amb els avenços en els programes digitals que ha estat, juntament amb les xarxes socials, un dels majors canvis que s’han produït en matèria de noves professions, ha aparegut un seguit d’eines de disseny i edició en 2D i 3D per arqueologia. Si abans, els arqueòlegs que volien representar una reconstrucció tant per hipòtesis en els seus treballs, com per facilitar la comprensió en la difusió als visitants i públic general, només podia recórrer a un il·lustrador que, amb tècniques tradicionals de pintura, realitzés l’encàrrec avui dia poden realitzar-lo ells mateixos. Això feia que sovint calia recórrer a professionals de belles arts, sense coneixements profunds en el camp de l’arqueologia i la història. L’arqueòleg o historiador doncs només es valia de la comunicació amb l’artista a través dels esbossos que pogués aportar, fotografies i indicacions per tal d’aconseguir una peça final el màxim de rigorosa. Segueix llegint

LLEGIBILITAT TIPOGRÀFICA: EN DEFENSA DE LA ‘SERIF’*

Quan parlem de llegibilitat ens referim a quelcom subjectiu, ja que depèn exclusivament de la persona individual i pot variar moltíssim de cada individuo. Així que tot i ser un terme que usem com si fos una característica de les lletres, ho és de la persona; l’ús que se’n vol fer, qui ho ha de llegir, el suport i fins i tot l’hora o el moment. No és universal però és cert que podem parlar de tipografies am Segueix llegint