Post doc

El dia després que es compleixi un somni

Projecte de novel·la gràfica

PostDoc narra l’endemà de complir un somni: una científica catalana al Japó afronta masclisme, precarietat i xocs culturals. Amb l’ajuda d’un esperit irreverent, aprendrà a acceptar-se i a reconèixer la felicitat inesperada en un entorn acadèmic hostil estranger.

Sinopsi

PostDoc explora què passa l’endemà de fer realitat un somni. Quan l’objectiu s’assoleix —una plaça postdoctoral en un laboratori universitari japonès—, la felicitat no arriba tal com s’havia imaginat. El relat reflexiona sobre com sovint costa reconèixer la felicitat quan no ve embolicada amb el paper de colors que esperàvem.

Ambientada en una universitat fictícia del Japó —la Yakama University, a la prefectura de Yakama—, la història segueix la Pilar, una jove científica catalana que ha d’aprendre a conviure amb la precarietat, el masclisme, la xenofòbia i els seus propis prejudicis.

La narració incorpora elements de realisme màgic: la Pilar es desdobla emocionalment en en Miki, un esperit amb forma de gat fet d’escorça (“miki” vol dir tronc en japonès). En Miki encarna tot allò que la defineix però que ella no vol que ningú conegui i intenta amagar a qualsevol preu. És, alhora, diferent i aliat: l’ajuda a sobreviure amb humor i desimboltura, tot i que sovint també la fica en més d’un embolic.

La felicitat no sempre arriba com la vam imaginar. A vegades cal desaprendre, acceptar la diferència i deixar de voler agradar per començar a agradar-se.

PostDoc és una història sobre resistir, equivocar-se i seguir endavant.

Temes principals

  • La felicitat fora del marc esperat
  • Identitat, immigració i desarrelament (no ser d’aquí ni d’allà)
  • Masclisme i precarietat en la ciència
  • Xoc cultural Orient–Occident
  • Autoestima i autoacceptació
  • Poder, abusos i silencis dins la universitat
  • Amor, edat i expectatives socials

Línies narratives

  • Vida professional: investigació, competència, jerarquia, abusos
  • Vida personal: relacions, solitud, desig de família
  • Autopercepció: identitat, cos, edat, autoestima
  • Realisme màgic: Miki, animals que parlen, humor simbòlic

To i estil

  • Narració en primera persona
  • Humor sec i quotidià
  • Contrast entre estètica manga i temàtica adulta
  • Contrast entre coses estranyes i màgiques i amsuluta normalitat

Personatges principals

Pilar

Postdoctorada en biologia, catalana. 28 anys. Idealista, treballadora, irònica. Sempre se sent fora de lloc.

Sergei

Manipulador, oportunista. Motor del conflicte laboral.

Hiroshi

Doctorand japonès, expert en molsa. Tímid emocionalment. 

Miki

Esperit-gat fet d’escorça. Descarat, protector i políticament incorrecte. Representa la veu interna de la Pilar.

Diana

Noia de València. 23 anys. Observadora. Decideix marxar. No és una derrota, és l’opció de no haber de fer-se forta amb el patiment. No ha de ser cap heroïna. Li acaba anant bé. Reflexió en contra les histories d’autosuperació com a model d’èxit.

Junko

Cap del laboratori. 50 anys. Extremadament formal. Reflecteix el futur que podria haver estat el de la Pilar. No li té simpatía a Pilar per ser “informal”, en realitat és xenófoba.

Shi

Estudiant de matemàtiques, 29 anys, Xinès.

Nois del lab

5 estudiants de doctorat o llicenciatura

La vella

Senyora que li explica a Pilar coses sobre Japó i la seva manera de ser. És con una mentora emocional.

Mostra de pàgines acabades

Pàgina 1

Pàgina 2

Pàgina 3

Pàgina 4

Pàgines esbossades

Pàgina 5

Pàgina 6

Pàgina 7

Pàgina 8

Estructura narrativa

Pròleg (8 pàgines)

Introducció al món universitari japonès i al laboratori. Presentació indirecta dels conflictes: jerarquies, silencis, tensió entre laboratoris i la figura del Sergei.

ACTE I – EXPOSICIÓ (30%)

  • Ascens de la Pilar: obté pressupost i lidera el seu projecte.
  • Arribada de la Diana (noia de València).
  • Presentació dels personatges del laboratori.
  • Aparició de Miki.
  • Primeres microagressions i sabotatges.
  • Coneix Hiroshi, el “raro” de la molsa.

Punt d’inflexió 1: la Pilar s’adona que el somni no era el final del camí, sinó l’inici d’una altra lluita.

ACTE II – NUCLI / CONFLICTE (50%)

  • Sabotatge científic i pressió per publicar.
  • Assetjament del Sergei augmenta i Junko, la cap de laboratori, s’hi suma.
  • Conflicte creixent amb el laboratori del costat.
  • Relacions sentimentals fallides amb Hiroki i tonteig amb Shi, jove xinés.
  • Autoimatge trencada i reinvenció estètica.
  • Viatge en bicicleta en solitari.

Punt d’inflexió 2: la Pilar toca fons (científicament i emocionalment) i es planteja deixar la universitat.

ACTE III – DESENLLAÇ (20%)

  • Pilar entrega renuncia i desencadena el pla desbocat de Miki.
  • Planta cara a Junko per primer cop. Es gira la torna.
  • Caiguda del Sergei (fora de camp, sense justícia poètica directa).
  • Acceptació de la diferència com a força.
  • Shi es desenmascara realment quins plans té.

Epíleg (3–4 pàgines)

  • La Pilar no ha aconseguit el somni tal com l’imaginava, però ha après a reconèixer la felicitat en una altra forma.
  • Relació amb en Hiroshi recuperada i aceptada.
  • Desapareix Miki (més o menys).

REFERÈNCIES I INVESTIGACIÓ

10%

Qui és Josep Falcó?

El còmic es basa principalment en la vida de Josep Falcó, explicada en primera persona, fet que li dona un fort caràcter autobiogràfic i testimonial. A través del seu relat, el lector accedeix a vivències personals marcades pel context social i polític del territori, així com per la memòria individual i col·lectiva.

Qui són Rut i Cristina?

El cas de les noies s’inspira en una por real present durant els anys noranta a la zona, relacionada amb la presència de grups neonazis molt agressius. En aquell període, arreu de l’Estat espanyol (i especialment en alguns entorns juvenils i marginals), aquests grups generaven un clima d’amenaça, violència i inseguretat que va quedar profundament gravat en l’imaginari social.

Qui és Patxé?

Patxè és un pintor de la zona, fill d’un pare republicà, fet que el vincula directament amb la memòria històrica de la Guerra Civil i la repressió posterior. És ell qui va plantar el xiprer que assenyala la zona com un lloc on hi va morir una persona. El xiprer, tradicionalment associat al dol, la mort i el record, es converteix així en un símbol de memòria i dignificació, marcant l’espai perquè els fets no caiguin en l’oblit.

🔗https://www.rodriguez-amat.cat/patxe.htm

Articles i informacions

🔗https://elpais.com/cultura/2014/05/13/actualidad/1399937018_805227.html

🔗https://www.eldiario.es/catalunya/lapida-ultimo-aviador-nazi-abatido-catalunya-ponia-flores-rival-republicano_1_10546404.html

🔗https://www.eldiario.es/catalunya/lapida-ultimo-aviador-nazi-abatido-catalunya-ponia-flores-rival-republicano_1_10546404.html

Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per a proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.