Les pintures dins la Catedral de Vic: impossible de deslligar

Si us dic que Sert és barroc, segurament em direu que vaig molt perduda. I és cert que, tot i que el seu art pertany clarament a principis del segle XX i sembla que a vegades el present ens faci mirar enrere, les pintures de Sert no són barroques d’època barroca. Però insisteixo: tenen molt més esperit barroc que no pas del seu temps.

I no és només per l’ús del tenebrisme o per aquell record llunyà d’El Greco. El que realment les connecta amb el barroc és la manera com s’insereixen dins l’espai de la catedral i com organitzen els seus temes.

Al barroc, la ubicació dels temes dins l’església no és mai casual: segueix un programa iconogràfic molt pensat, igual que ja passava en part a l’edat mitjana. 

A diferència de l’edat mitjana, on algunes imatges podien tenir sobretot un valor simbòlic encara que fossin difícils de veure, al barroc la disposició també busca dirigir la mirada del fidel i construir un recorregut visual que intensifiqui l’experiència religiosa. Així, cada espai de l’església no només té una funció decorativa, sinó també simbòlica i narrativa molt definida.

En el cas de les pintures de Sert a la Catedral de Vic, això es fa especialment evident: les imatges no estan col·locades per simple ornamentació, sinó perquè ocupen el lloc que els correspon dins del conjunt i reforcen el sentit global de l’espai. A més, transmeten un missatge que va més enllà del religiós, ja que expressen també una determinada visió del món i del paper de la religió, tant per als creients com per als qui no ho són.

El fet que aquestes obres es realitzessin en un context marcat per la Guerra Civil també afegeix un significat profund, que probablement l’artista tenia present.