La justícia a la Catalunya dels segles XII i XIII
Unes poques paraules sobre la justícia medieval
La justícia catalana dels segles XII i XIII era una combinació de dret romà, dret visigot, costums feudals i dret canònic. Durant aquest període es va produir una transformació important: es va passar d’una justícia molt basada en els costums locals i els juraments a una administració més professional i escrita.
Quins llibres i lleis seguia?
Els principals textos jurídics eren:
- Liber Iudiciorum (anomenat també Forum Iudicum o Llibre dels Judicis), heretat del regne visigot. Va continuar sent la base del dret català durant molts segles.
- Els Usatges de Barcelona, compilats entre els segles XI i XII, que recollien els costums feudals i les decisions dels comtes de Barcelona. Es van convertir en el fonament del dret públic català.
- El dret romà, redescobert gràcies a les universitats italianes, especialment Universitat de Bolonya. Els juristes catalans el van anar incorporant progressivament.
- El dret canònic de l’Església, molt influent en qüestions matrimonials, herències, moral i procediments judicials.
A finals del segle XIII, la justícia catalana era considerada una de les més desenvolupades d’Europa.
Com estava organitzada la justícia?
Hi havia diversos nivells de tribunals:
- El rei, que era el jutge suprem.
- Els vegueries, dirigides pels veguers, representants del rei que administraven justícia en una comarca.
- Els batlles, que jutjaven afers locals.
- Els senyors feudals, que tenien jurisdicció sobre els seus dominis.
- Els tribunals eclesiàstics, per als assumptes religiosos.
Els grans litigis podien acabar davant la cort del rei.
Com descobrien els crims?
No existia una policia moderna.
Els delictes es coneixien principalment per:
- denúncies dels veïns;
- acusacions de la víctima o de la família;
- investigacions del veguer o del batlle;
- la fama pública («tothom sap que…»), que podia justificar l’obertura d’un procés.
Durant el segle XIII es va estendre el procediment inquisitorial, impulsat pel dret canònic. Això significava que el jutge podia iniciar una investigació encara que ningú presentés una acusació formal.
Es recollien:
- testimonis;
- documents;
- juraments;
- confessions.
Com jutjaven?
Als segles XI i inicis del XII encara es feien servir proves que avui semblen molt estranyes:
- judicis de Déu (ordalies), com sostenir un ferro roent o introduir la mà en aigua bullent;
- duels judicials entre les parts;
- juraments solemnes davant Déu.
Aquestes pràctiques van anar desapareixent durant el segle XIII perquè l’Església les va condemnar i els juristes preferien proves racionals.
Cada vegada es donava més importància a:
- declaracions de testimonis;
- proves escrites;
- interrogatoris;
- informes dels notaris.
Es feia servir la tortura?
Sí, però no de manera general durant tot el període.
A partir del segle XIII, influïts pel dret romà, alguns tribunals podien autoritzar la tortura en delictes molt greus quan hi havia forts indicis però no proves completes.
La confessió era considerada una prova molt important.
Quines penes s'imposaven?
Depenien del delicte.
Les més habituals eren:
- multes;
- indemnitzacions a la víctima;
- confiscació de béns;
- presó (encara poc freqüent com a pena llarga);
- desterrament;
- pèrdua de càrrecs o privilegis.
Per als delictes més greus:
- pena de mort (penjament, decapitació i altres formes segons la condició social i el delicte);
- mutilacions (tallar una mà, marcar amb ferro roent, etc.), especialment en alguns robatoris o falsificacions;
- exposició pública per avergonyir el condemnat.
Era una justícia igual per a tothom?
No.
La societat medieval estava dividida en estaments.
- Els nobles tenien privilegis judicials.
- El clergat podia ser jutjat pels tribunals eclesiàstics.
- Els pagesos i habitants de les viles eren jutjats pels tribunals ordinaris o senyorials.
- Les penes podien variar segons la condició social.
Evolució entre els segles XII i XIII
El canvi principal va ser passar d’una justícia basada en el costum, els juraments i les ordalies a una justícia més professional:
- més juristes formats;
- més documents escrits;
- més notaris;
- més investigació per part dels jutges;
- aplicació creixent del dret romà i canònic.
Aquest desenvolupament va convertir la Corona d’Aragó en un dels territoris europeus amb una administració judicial més avançada del seu temps, especialment durant el regnat de Jaume I i els seus successors.