SOTA JURAMENT
El projecte
Podcast de divulgació històrica basat en processos judicials originals (segles XII-XVI)
El projecte
Podcast de divulgació històrica basat en processos judicials originals (segles XII-XVI)
SOTA JURAMENT. Històries judicials de la Catalunya medieval és un projecte de recerca, documentació i divulgació del patrimoni històric català que té com a objectiu recuperar i donar a conèixer processos judicials reals conservats en arxius i publicacions especialitzades dels segles XII al XVI, transformant-los en un podcast narratiu rigorós, accessible i atractiu per al gran públic.
A diferència dels formats habituals de divulgació històrica, centrats principalment en monarques, guerres o grans esdeveniments polítics, aquest projecte posa el focus en les experiències de persones anònimes: pagesos, artesans, mercaders, criades, vídues, religiosos, metges, taverners o infants que van protagonitzar conflictes documentats davant la justícia medieval. Homicidis, robatoris, estafes, violència domèstica, raptes, agressions sexuals, falsificacions de moneda, processos inquisitorials o acusacions de bruixeria esdevenen la porta d’entrada per explicar com vivia, treballava, estimava i resolia els seus conflictes la societat catalana medieval.
Cada episodi parteix exclusivament de documentació històrica contrastada. Les històries es reconstruiran a partir de processos judicials originals conservats en institucions com l’Arxiu de la Corona d’Aragó, arxius municipals, capitulars, notarials i altres fons documentals, així com de les edicions crítiques i estudis elaborats per investigadors especialitzats. El projecte incorpora, a més, una referència bibliogràfica i documental al final de cada episodi, reforçant el seu caràcter divulgatiu i acadèmic.
Paral·lelament a la producció del podcast, es desenvoluparà una base de dades pròpia que recopilarà centenars de casos judicials classificats per tipologia delictiva, cronologia, localització geogràfica, protagonistes i fonts documentals. Aquesta eina de treball constituirà un recurs inèdit per a futures temporades del podcast i podrà esdevenir un instrument útil per a investigadors, periodistes, educadors i altres professionals de la divulgació del patrimoni.
El projecte pretén contribuir a la preservació i difusió del patrimoni documental català, fomentar l’ús del català en la divulgació històrica de qualitat i acostar la recerca universitària a la ciutadania mitjançant un format narratiu contemporani. Amb una planificació concebuda per diverses temporades, aspira a consolidar-se com un referent en la divulgació dels processos judicials medievals de Catalunya i de l’antiga Corona d’Aragó.
Catalunya conserva un dels patrimonis documentals medievals més importants d’Europa. Milers de pergamins, llibres de cort, registres notarials, processos criminals, manuals judicials i documentació administrativa permeten reconstruir amb un grau de detall extraordinari la vida quotidiana entre els segles XII i XVI. Aquest conjunt documental, custodiat principalment per l’Arxiu de la Corona d’Aragó i nombrosos arxius municipals, eclesiàstics i notarials, constitueix una font excepcional per comprendre la societat catalana medieval.
Malgrat aquesta riquesa documental, una part molt significativa d’aquest patrimoni continua sent pràcticament desconeguda pel conjunt de la societat. La majoria dels estudis sobre processos judicials medievals resten circumscrits a l’àmbit acadèmic i són accessibles gairebé exclusivament a especialistes. Les edicions documentals, els articles científics i les monografies ofereixen un coneixement extraordinari, però difícilment arriben al públic general.
Paral·lelament, durant els darrers anys els formats de divulgació en àudio han experimentat un notable creixement. Els podcasts han esdevingut una eina eficaç per apropar el coneixement històric a nous públics gràcies a la combinació de rigor, narrativa i accessibilitat. Tanmateix, la majoria de produccions històriques continuen centrant-se en episodis polítics, conflictes bèl·lics o biografies de personatges destacats.
Existeix, en canvi, un espai encara poc desenvolupat: la narració de processos judicials reals protagonitzats per persones anònimes. Aquests expedients documenten conflictes humans universals —violència, amor, enveja, cobdícia, supervivència, venjança o injustícia— que continuen interpel·lant l’audiència actual. La diferència és que aquests relats no són recreacions literàries, sinó històries documentades conservades en els arxius.
El projecte proposa recuperar aquest patrimoni documental i convertir-lo en una eina de divulgació cultural de qualitat, capaç de generar interès tant entre el públic general com entre estudiants, docents i investigadors. Cada episodi actuarà com una finestra a la vida quotidiana medieval, mostrant no només els delictes i les sentències, sinó també les formes de convivència, les relacions socials, el paper de les dones, el funcionament de la justícia, les creences religioses i l’organització de les comunitats.
Aquesta aproximació permet divulgar la història des d’una perspectiva social i humana, complementària als grans relats polítics tradicionals. Al mateix temps, contribueix a posar en valor els arxius catalans i la recerca desenvolupada durant les darreres dècades per historiadors, medievalistes i juristes que han editat i estudiat aquests processos.
El projecte també respon a la necessitat de generar continguts culturals originals en llengua catalana amb capacitat de projecció més enllà de l’àmbit acadèmic. La combinació de recerca rigorosa, narrativa sonora i referències documentals converteix aquest podcast en una proposta singular dins del panorama de la divulgació històrica actual.
Finalment, la iniciativa no es limita a la producció d’una sèrie d’episodis. El procés de documentació donarà lloc a la creació d’una base de dades estructurada de casos judicials medievals, organitzats per tipologia delictiva, cronologia, territori, protagonistes i fonts documentals. Aquesta eina constituirà un llegat de valor científic i divulgatiu que facilitarà noves investigacions, futures produccions culturals i la continuïtat del projecte durant els anys vinents.
Objectiu general
Recuperar, documentar i divulgar el patrimoni documental judicial de la Catalunya medieval i de la Corona d’Aragó mitjançant la creació d’un podcast narratiu basat exclusivament en processos judicials reals dels segles XII al XVI, contribuint a la difusió de la recerca històrica i a la posada en valor dels arxius i del patrimoni documental català.
Objectius específics
Localitzar, identificar i seleccionar processos judicials medievals conservats en arxius i publicacions especialitzades.
Elaborar una bibliografia comentada de referència, integrada per aproximadament cinquanta llibres, articles científics i edicions documentals sobre justícia medieval, història social i història del dret.
Crear una base de dades pròpia amb un mínim de dos-cents processos judicials classificats segons criteris cronològics, geogràfics, temàtics i documentals.
Sistematitzar la informació de cada procés mitjançant fitxes normalitzades que incorporin dades bàsiques, resum dels fets, protagonistes, fonts, arxiu d’origen, valor narratiu i referències bibliogràfiques.
Produir una primera temporada del podcast basada en casos representatius, amb guions elaborats a partir de fonts documentals contrastades i adaptats a un llenguatge divulgatiu.
Garantir la traçabilitat documental de tots els episodis, indicant sempre les fonts utilitzades i els estudis de referència.
Posar en valor el patrimoni documental conservat als arxius catalans, fomentant el coneixement de la seva riquesa entre la ciutadania.
Facilitar la transferència del coneixement entre el món universitari, els arxius i la societat, transformant la recerca acadèmica en un contingut cultural accessible.
Contribuir a la promoció de la llengua catalana en l’àmbit de la divulgació històrica, ampliant l’oferta de continguts de qualitat en format sonor.
Establir les bases d’un projecte de llarg recorregut, amb una estructura documental que permeti desenvolupar noves temporades dedicades a diferents tipologies de processos judicials i ampliar progressivament la base de dades amb nous casos i noves fonts.
Una nova manera d’explicar la història de Catalunya
SOTA JURAMENT. Històries judicials de la Catalunya medieval neix amb la voluntat d’ocupar un espai pràcticament inexistent dins la divulgació històrica catalana: la narració de processos judicials reals protagonitzats per persones anònimes entre els segles XII i XVI.
La història medieval acostuma a difondre’s des d’una perspectiva eminentment política o militar, centrada en reis, nobles, grans batalles, conquestes o institucions. Tot i l’interès d’aquests relats, sovint deixen en un segon terme la vida quotidiana de la majoria de la població.
Aquest projecte planteja un canvi de perspectiva. Els protagonistes no són els grans personatges de la història, sinó els homes i dones que rarament apareixen als llibres de text: pagesos, artesans, ferrers, moliners, criades, taverners, mercaders, vídues, pastors, metges, apotecaris, notaris o religiosos. Persones que van deixar rastre als arxius precisament perquè, en algun moment de la seva vida, es van veure immerses en un conflicte judicial.
Els processos criminals constitueixen una font privilegiada per reconstruir aquestes històries. A diferència d’altres documents medievals, permeten escoltar, encara que sigui de manera indirecta, les veus dels protagonistes: les declaracions dels testimonis, les acusacions, les defenses, les contradiccions, les pors i les emocions que afloren durant el procediment judicial. Aquest valor humà converteix els expedients en relats d’una gran força narrativa.
Rigor documental i narrativa contemporània
Un dels principals elements diferencials del projecte és la seva metodologia. Cada episodi estarà construït exclusivament a partir de documentació històrica contrastada. No es tracta d’una recreació fictícia ni d’una adaptació lliure inspirada en fets històrics, sinó d’una reconstrucció narrativa basada en processos judicials reals conservats en arxius o publicats en edicions científiques.
La narració combinarà els recursos propis del documental sonor —ritme, tensió narrativa, ambientació i estructura dramàtica— amb el màxim rigor historiogràfic. Les interpretacions s’ajustaran sempre a les evidències documentals disponibles, diferenciant clarament els fets provats de les hipòtesis formulades pels investigadors.
Al final de cada episodi s’identificaran les fonts utilitzades: arxiu de procedència, signatura documental quan sigui possible, obra de referència i autor o autora que ha estudiat el cas. Aquest exercici de transparència reforça la credibilitat del projecte i facilita que qualsevol persona interessada pugui aprofundir en la investigació.
Una infraestructura de recerca al servei de la divulgació
El projecte no es limita a la producció d’un podcast. Paral·lelament es desenvoluparà una infraestructura documental pròpia que permetrà garantir la continuïtat del projecte durant els anys vinents.
Aquest treball inclourà:
una bibliografia comentada d’entre quaranta i cinquanta obres fonamentals sobre justícia medieval, història social i història del dret català;
una base de dades inicial amb aproximadament dos-cents processos judicials reals;
fitxes normalitzades de cada cas amb informació cronològica, geogràfica, documental i narrativa;
índexs per tipologia delictiva, període històric, territori i arxiu de procedència;
un sistema de classificació que permeti localitzar nous episodis de manera eficient.
Aquest conjunt documental constitueix una aportació de valor que transcendeix el mateix podcast i esdevé una eina útil tant per a futures investigacions com per a nous projectes de divulgació.
Recuperar el patrimoni documental català
El projecte també pretén posar en valor el patrimoni documental conservat als arxius catalans. Milers de processos judicials romanen pràcticament desconeguts fora dels cercles especialitzats, malgrat el seu extraordinari interès històric, social i narratiu.
Mitjançant la seva adaptació a un llenguatge radiofònic contemporani, aquests documents recuperen la capacitat d’explicar històries que continuen interpel·lant el públic actual. La iniciativa contribueix així a reforçar el paper dels arxius com a espais de preservació de la memòria col·lectiva i a fomentar el coneixement d’un patrimoni documental de primer ordre.
Un projecte amb vocació de continuïtat
La metodologia plantejada permet desenvolupar diverses temporades sense perdre coherència ni qualitat documental. La classificació sistemàtica dels processos facilitarà la creació de sèries temàtiques dedicades als homicidis, la violència contra les dones, els conflictes de veïnat, les estafes, la falsificació de moneda, la bruixeria, la Inquisició, els delictes econòmics o els conflictes protagonitzats per institucions religioses.
Aquesta planificació converteix el projecte en una proposta sostenible i escalable, capaç de generar nous continguts durant anys i de consolidar-se com un referent de la divulgació històrica en català.
El projecte es fonamenta en una àmplia tradició d’estudis sobre la justícia medieval catalana, la història social, la història del dret i l’edició de documentació judicial. Durant les darreres dècades, nombrosos investigadors han recuperat i analitzat processos criminals, registres notarials, documentació inquisitorial i fonts judicials que permeten reconstruir amb gran precisió la vida quotidiana de la societat catalana medieval.
Aquesta recerca ha posat de manifest que els processos judicials constitueixen una de les fonts més riques per conèixer les relacions socials, els conflictes quotidians, les formes de violència, la resolució de litigis, la situació jurídica de les dones, les activitats econòmiques, les pràctiques religioses i el funcionament de les institucions de govern.
El projecte parteix d’aquesta base científica per transformar els resultats de la investigació acadèmica en un relat divulgatiu rigorós, mantenint sempre la traçabilitat de les fonts documentals.
Principals línies de recerca
La documentació localitzada permet abordar una gran diversitat de temàtiques:
Aquest ampli ventall de casos permet explicar la història medieval des d’una perspectiva social, jurídica i humana, superant els relats tradicionals centrats exclusivament en les institucions polítiques.
Autors de referència
La base científica del projecte es recolza en els treballs de diversos especialistes de reconegut prestigi en història medieval, història del dret i edició documental, entre els quals destaquen:
Les seves investigacions constitueixen el punt de partida per a la selecció dels casos i la contextualització històrica de cada episodi.
Fonts documentals
Els episodis es basaran en documentació procedent principalment de:
Sempre que sigui possible, cada cas incorporarà la referència de l’arxiu d’origen, la signatura documental i les publicacions que n’han estudiat el contingut.
Construcció d’una guia de recerca
Com a resultat del treball de documentació es desenvoluparà una guia de recerca pròpia que actuarà com a infraestructura científica del projecte.
Aquesta inclourà:
Aquesta guia no només facilitarà la producció del podcast, sinó que esdevindrà un instrument de consulta útil per a investigadors, estudiants, periodistes i professionals de la divulgació del patrimoni.
En aquest sentit, el projecte aspira a generar un recurs de referència que connecti la investigació universitària amb la divulgació cultural i contribueixi a fer més accessible un patrimoni documental d’un valor excepcional.
El projecte es fonamenta en una àmplia tradició d’estudis sobre la justícia medieval catalana, la història social, la història del dret i l’edició de documentació judicial. Durant les darreres dècades, nombrosos investigadors han recuperat i analitzat processos criminals, registres notarials, documentació inquisitorial i fonts judicials que permeten reconstruir amb gran precisió la vida quotidiana de la societat catalana medieval.
Aquesta recerca ha posat de manifest que els processos judicials constitueixen una de les fonts més riques per conèixer les relacions socials, els conflictes quotidians, les formes de violència, la resolució de litigis, la situació jurídica de les dones, les activitats econòmiques, les pràctiques religioses i el funcionament de les institucions de govern.
El projecte parteix d’aquesta base científica per transformar els resultats de la investigació acadèmica en un relat divulgatiu rigorós, mantenint sempre la traçabilitat de les fonts documentals.
Principals línies de recerca
La documentació localitzada permet abordar una gran diversitat de temàtiques:
Aquest ampli ventall de casos permet explicar la història medieval des d’una perspectiva social, jurídica i humana, superant els relats tradicionals centrats exclusivament en les institucions polítiques.
Autors de referència
La base científica del projecte es recolza en els treballs de diversos especialistes de reconegut prestigi en història medieval, història del dret i edició documental, entre els quals destaquen:
Les seves investigacions constitueixen el punt de partida per a la selecció dels casos i la contextualització històrica de cada episodi.
Fonts documentals
Els episodis es basaran en documentació procedent principalment de:
Sempre que sigui possible, cada cas incorporarà la referència de l’arxiu d’origen, la signatura documental i les publicacions que n’han estudiat el contingut.
Construcció d’una guia de recerca
Com a resultat del treball de documentació es desenvoluparà una guia de recerca pròpia que actuarà com a infraestructura científica del projecte.
Aquesta inclourà:
Aquesta guia no només facilitarà la producció del podcast, sinó que esdevindrà un instrument de consulta útil per a investigadors, estudiants, periodistes i professionals de la divulgació del patrimoni.
En aquest sentit, el projecte aspira a generar un recurs de referència que connecti la investigació universitària amb la divulgació cultural i contribueixi a fer més accessible un patrimoni documental d’un valor excepcional.
El projecte combina els mètodes propis de la investigació històrica amb les tècniques de producció de continguts sonors. Tot el procés es desenvolupa a partir d’una metodologia sistemàtica que garanteix el rigor científic de la informació i la qualitat narrativa dels episodis.
L’objectiu no és únicament produir un conjunt de podcasts, sinó generar una infraestructura documental que permeti sostenir el projecte a llarg termini i facilitar futures línies de recerca i divulgació.
La metodologia s’estructura en set fases de treball.
Fase 1. Recerca bibliogràfica
La primera fase consisteix en la localització, revisió i anàlisi de la bibliografia especialitzada sobre justícia medieval, història del dret, història social i processos criminals de Catalunya i de la Corona d’Aragó.
La recerca inclourà monografies, articles científics, tesis doctorals, edicions de fonts, col·leccions diplomàtiques i catàlegs documentals publicats tant per universitats com per institucions especialitzades.
Paral·lelament s’identificaran estudis monogràfics dedicats a casos criminals concrets, que sovint ofereixen reconstruccions molt detallades dels fets a partir de la documentació original.
Fase 2. Localització de fonts documentals
Una vegada identificada la bibliografia, es determinarà l’origen documental de cada procés judicial.
Sempre que sigui possible es registrarà:
Aquest treball facilitarà la verificació de les fonts i permetrà ampliar la investigació en fases posteriors.
Fase 3. Catalogació dels processos
Cada procés judicial es convertirà en una fitxa normalitzada.
La informació es registrarà seguint criteris homogenis per facilitar la consulta i la classificació posterior.
Cada registre incorporarà, com a mínim:
Aquest sistema permetrà generar consultes per temes, períodes o territoris i garantirà la traçabilitat de la informació utilitzada en cada episodi.
Fase 4. Selecció dels casos
No tots els processos presenten el mateix interès divulgatiu.
Per aquest motiu cada cas serà avaluat segons diversos criteris:
Els casos seleccionats constituiran la base de les diferents temporades del podcast.
Fase 5. Elaboració dels guions
Cada episodi es redactarà a partir de la documentació original i dels estudis historiogràfics disponibles.
La redacció combinarà fidelitat documental i recursos narratius propis del documental radiofònic.
Quan les fonts conservin declaracions literals dels protagonistes o dels testimonis, aquestes podran incorporar-se adaptades al format oral, indicant sempre el seu origen documental.
Les parts del relat que responguin a interpretacions historiogràfiques quedaran diferenciades dels fets documentats.
Fase 6. Producció sonora
Els episodis seran enregistrats i editats amb criteris professionals.
La producció incorporarà:
L’objectiu és oferir una experiència immersiva sense comprometre el rigor històric.
Fase 7. Revisió científica i documentació final
Abans de la publicació, cada episodi serà revisat per comprovar:
Cada capítol incorporarà una fitxa documental amb la bibliografia emprada, les fonts primàries consultades i els arxius d’origen.
Aquesta documentació quedarà disponible tant a la pàgina web del projecte com en les plataformes on es publiqui el podcast, reforçant la transparència i facilitant la consulta de les fonts originals.
Un dels elements més innovadors del projecte és la creació d’una base de dades pròpia sobre processos judicials de la Catalunya medieval i de la Corona d’Aragó. Més enllà de servir de suport al podcast, aquesta eina es concep com una infraestructura documental destinada a recopilar, organitzar i ampliar de manera continuada la informació obtinguda durant la recerca. L’objectiu és facilitar tant la producció de nous episodis com el desenvolupament de futures investigacions, activitats educatives i projectes de divulgació.
La base de dades començarà amb una bibliografia comentada d’unes quaranta o cinquanta referències, que inclourà monografies, articles científics, tesis doctorals, edicions documentals, col·leccions diplomàtiques i estudis de casos concrets. Cada obra incorporarà una breu descripció del seu contingut, el període que estudia, els principals delictes documentats i la seva utilitat per a la recerca.
El nucli principal serà un catàleg d’almenys dos-cents processos judicials reals. Cada cas disposarà d’una fitxa amb informació essencial com la data, el lloc, el delicte, els protagonistes, un resum dels fets, el resultat del procés, les fonts documentals, la bibliografia i el seu potencial narratiu. Aquest sistema permetrà seleccionar amb rapidesa els casos més adequats per a cada temporada del podcast.
Per facilitar la consulta, els processos es classificaran mitjançant diversos índexs de cerca. L’índex temàtic agruparà els casos segons el tipus de delicte —homicidis, robatoris, violència domèstica, agressions sexuals, bruixeria, corrupció o conflictes agraris, entre d’altres—; l’índex cronològic permetrà seguir l’evolució de la justícia entre els segles XII i XVI; i l’índex geogràfic reunirà els casos per territoris de la Corona d’Aragó, facilitant la preparació d’episodis centrats en una ciutat o comarca.
La base de dades també incorporarà un índex documental que vincularà cada procés amb el seu arxiu de procedència, com ara l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, arxius municipals, comarcals, capitulars o protocols notarials. Això reforçarà la visibilitat dels arxius i facilitarà la consulta de la documentació original.
Concebuda com un projecte viu i en constant creixement, aquesta infraestructura s’anirà ampliant amb noves publicacions, investigacions i processos judicials. A llarg termini, aspira a convertir-se en un recurs de referència sobre la justícia medieval catalana, contribuint a preservar, ordenar i divulgar un patrimoni documental excepcional que avui encara es troba dispers entre arxius i publicacions especialitzades.
Sota jurament és un podcast de divulgació històrica que explora la Catalunya dels segles XII al XVI a través de processos judicials reals. Cada episodi parteix d’un expedient conservat als arxius per reconstruir un cas protagonitzat per persones corrents: pagesos, artesans, criades, mercaders, taverners o vídues. Més que explicar un crim, el podcast vol mostrar com vivien, com es relacionaven i com funcionava la justícia en la societat medieval.
Violència i conflictes
Els expedients judicials documenten homicidis, assassinats, venjances familiars, baralles de taverna, disputes entre veïns o conflictes per terres. A través d’aquests casos descobrirem com naixien els conflictes, com s’investigaven i quines decisions prenien els tribunals.
Robatoris, fraus i delictes econòmics
Robatoris de bestiar, furts, estafes, falsificació de moneda o abusos de poder són alguns dels delictes més freqüents que apareixen als arxius. Aquests processos també permeten entendre l’economia, el comerç i la vida quotidiana de l’època.
Les dones davant la justícia
Moltes dones van deixar la seva veu als tribunals. El podcast recuperarà casos de violència, agressions, raptes, herències, adulteris, prostitució o conflictes familiars protagonitzats per criades, vídues, artesanes o pageses, oferint una mirada a una realitat sovint absent dels grans relats històrics.
Bruixeria, supersticions i Inquisició
Els processos per bruixeria, les acusacions d’heretgia i les actuacions de la Inquisició permeten entendre les creences i les pors de la societat medieval. Cada cas serà explicat des del rigor històric, evitant mites i visions sensacionalistes.
La vida de la gent del poble
Els grans protagonistes de Sota jurament són les persones anònimes. Pagesos, ferrers, moliners, mercaders, pastors, metges o notaris apareixen als expedients judicials deixant un testimoni excepcional sobre la seva manera de viure, treballar i relacionar-se.
Com funcionava la justícia medieval?
Cada història servirà també per descobrir el funcionament dels batlles, els veguers, els tribunals senyorials, les corts eclesiàstiques o la Inquisició. Coneixerem com es recollien les proves, com declaraven els testimonis, quines penes s’imposaven i fins a quin punt la justícia medieval era diferent —o sorprenentment semblant— a l’actual.
Sota jurament és una invitació a obrir els expedients dels arxius i escoltar les veus de persones que van viure fa més de sis-cents anys. Històries reals, documentades i explicades amb rigor, que converteixen els processos judicials en una finestra privilegiada per descobrir la història de Catalunya des de la perspectiva de la gent del poble.
El podcast adopta el format de documental narratiu seriat, amb una durada aproximada d’entre 30 i 45 minuts per episodi. Cada capítol es basa en un únic procés judicial real i combina narració històrica, contextualització i reconstrucció dels fets a partir de la documentació conservada.
L’objectiu és oferir una experiència immersiva que mantingui el rigor historiogràfic sense renunciar als recursos propis de la narrativa sonora contemporània.
Estructura dels episodis
1. Obertura
Cada episodi s’inicia amb una escena que situa l’oient en el moment clau del cas.
Pot tractar-se del descobriment d’un cadàver, l’arribada d’una denúncia davant del tribunal, una detenció o qualsevol altre fet que actuï com a element desencadenant de la narració.
Aquesta introducció busca captar l’atenció sense revelar immediatament el desenllaç.
2. Context històric
S’explica el marc temporal i geogràfic del cas.
Aquest apartat contextualitza:
el territori;
el moment històric;
les institucions;
el funcionament de la justícia;
les condicions socials i econòmiques.
L’objectiu és facilitar la comprensió dels fets sense interrompre el ritme narratiu.
3. Els protagonistes
Es presenta la informació coneguda sobre les persones implicades.
Sempre que les fonts ho permetin, es reconstruirà:
la seva professió;
la situació familiar;
les relacions personals;
la posició social;
els possibles antecedents del conflicte.
Aquest enfocament contribueix a humanitzar els protagonistes i a comprendre millor les motivacions dels seus actes.
4. La investigació
És el nucli central del relat.
A partir del procés judicial es reconstruiran:
les declaracions dels testimonis;
les proves aportades;
les contradiccions;
les actuacions dels batlles o dels tribunals;
les hipòtesis plantejades durant la investigació.
Quan sigui possible, s’incorporaran fragments procedents de les declaracions originals adaptats al llenguatge oral.
5. La resolució judicial
Aquest apartat explica:
la sentència;
les penes imposades;
les conseqüències socials;
els recursos o apel·lacions, si n’hi hagué.
També es compararà la resolució amb el marc jurídic vigent a l’època.
6. Què ens ensenya aquest cas?
Cada episodi conclou amb una reflexió històrica.
A partir del cas concret s’explicaran aspectes més amplis de la societat medieval:
la condició de les dones;
la vida als pobles;
el sistema judicial;
les relacions de poder;
la religiositat;
la violència;
les mentalitats.
Aquesta secció converteix cada història individual en una finestra sobre la història de Catalunya.
7. Fonts documentals
Cada capítol finalitzarà identificant les fonts emprades.
S’indicaran:
l’arxiu de procedència;
la bibliografia utilitzada;
els investigadors que han estudiat el cas.
Aquest element reforça la transparència del projecte i posa en valor la feina dels arxius i de la comunitat investigadora.
El projecte està concebut com una sèrie documental de llarg recorregut. La creació prèvia d’una base de dades de processos judicials permetrà planificar diverses temporades mantenint la coherència temàtica i el rigor documental.
Cada temporada agruparà casos relacionats per una mateixa línia narrativa, facilitant que el públic identifiqui una evolució coherent al llarg de la sèrie.
Temporada 1. Homicidis i crims de sang
La primera temporada presentarà alguns dels casos més representatius de violència interpersonal documentats als tribunals medievals.
S’hi abordaran assassinats, venjances, disputes familiars, conflictes agraris i homicidis ocorreguts en pobles, camins, tavernes o mercats.
Temporada 2. Dones davant la justícia
Aquesta temporada analitzarà la situació jurídica de les dones a partir de processos reals.
Inclourà denúncies per agressions, violència domèstica, adulteris, raptes, prostitució, herències i altres conflictes en què les dones apareixen com a denunciants, acusades, testimonis o víctimes.
Temporada 3. Robatoris, fraus i delictes econòmics
La tercera temporada estarà dedicada als conflictes relacionats amb el patrimoni.
S’hi inclouran casos de robatori de bestiar, estafes comercials, falsificació de moneda, fraus protagonitzats per mercaders o moliners i altres delictes econòmics.
Temporada 4. Bruixeria, heretgia i Inquisició
Els episodis exploraran processos inquisitorials i acusacions de bruixeria documentades entre els segles XV i XVI, contextualitzant aquests fenòmens dins del marc polític, religiós i social de l’època.
Temporada 5. Castells, monestirs i poder
La cinquena temporada se centrarà en conflictes relacionats amb institucions senyorials i eclesiàstiques.
Inclourà casos protagonitzats per nobles, monestirs, oficials reials, batlles, veguers i altres representants del poder.
Temporades futures
La base de dades permetrà desenvolupar noves línies editorials dedicades, entre d’altres, a:
la justícia als Pirineus;
la vida quotidiana a les ciutats medievals;
els grans processos de corrupció;
la medicina davant dels tribunals;
els infants en la documentació judicial;
els conflictes entre comunitats religioses;
els delictes marítims;
els camins, hostals i bandolerisme primerenc;
la justícia als territoris de la Corona d’Aragó més enllà de Catalunya.
Aquesta planificació garanteix la continuïtat del projecte i facilita una producció sostinguda basada en un ampli corpus documental. Alhora, permet adaptar les futures temporades a noves investigacions, a la descoberta de nous processos judicials i a possibles col·laboracions amb arxius, universitats i centres de recerca.
El projecte CRIMS. Històries judicials de la Catalunya medieval s’adreça a un públic ampli i divers, combinant l’interès de les persones aficionades a la història amb la voluntat d’arribar a nous públics que consumeixen continguts culturals en format digital.
Els principals col·lectius destinataris són:
L’estructura narrativa del podcast permetrà que qualsevol persona, independentment dels seus coneixements previs, pugui seguir els episodis sense perdre el rigor científic.
Impacte cultural
El projecte contribueix a la preservació i difusió del patrimoni documental català mitjançant la reinterpretació de fonts històriques en un llenguatge adaptat als nous formats digitals.
Els principals impactes previstos són:
Transferència del coneixement
Un dels objectius principals del projecte és facilitar la transferència dels resultats de la investigació universitària cap al conjunt de la societat.
Per aconseguir-ho, el podcast actuarà com un pont entre els investigadors, els arxius i el públic general.
Cada episodi farà visibles els treballs dels historiadors que han editat o estudiat els processos judicials, donarà protagonisme als arxius que custodien la documentació i oferirà referències bibliogràfiques perquè els oients puguin aprofundir en els temes tractats.
Paral·lelament, la base de dades documental desenvolupada durant el projecte podrà esdevenir una eina útil per a investigadors, estudiants, periodistes, centres educatius i institucions patrimonials, ampliant l’impacte del projecte més enllà de la seva dimensió estrictament divulgativa.
Aquesta doble dimensió —divulgativa i documental— constitueix un dels principals valors afegits de la iniciativa.
La difusió del projecte es planteja des d’una perspectiva transversal, combinant canals digitals, col·laboracions institucionals i accions de proximitat amb l’objectiu d’arribar tant al públic general com als sectors vinculats al patrimoni i a la recerca.
Difusió digital
El podcast es distribuirà a través de les principals plataformes d’àudio sota demanda, garantint-ne l’accés gratuït.
Cada episodi anirà acompanyat d’una fitxa documental publicada al web del projecte, que inclourà:
resum del cas;
cronologia;
localització geogràfica;
fonts documentals;
bibliografia;
arxius de procedència;
materials complementaris.
Aquesta informació convertirà la pàgina web en un espai de consulta més enllà de l’escolta del podcast.
Xarxes socials
La comunicació digital es desenvoluparà mitjançant diferents formats adaptats a cada plataforma.
Es preveu la publicació de:
fragments d’àudio;
il·lustracions i recreacions històriques;
mapes;
cronologies;
curiositats documentals;
explicacions sobre institucions medievals;
recomanacions bibliogràfiques;
continguts divulgatius de curta durada.
Aquestes publicacions facilitaran la descoberta del projecte per part de nous públics.
Col·laboracions institucionals
El projecte buscarà establir col·laboracions amb:
arxius;
biblioteques;
museus;
universitats;
centres d’estudis locals;
institucions patrimonials;
festivals de divulgació;
jornades acadèmiques.
Aquestes col·laboracions podran materialitzar-se en enregistraments en directe, presentacions públiques, conferències, activitats educatives o episodis especials.
Accessibilitat
La voluntat del projecte és garantir la màxima accessibilitat possible als continguts.
Per aquest motiu es treballarà progressivament en:
transcripcions completes dels episodis;
bibliografia consultable;
recursos complementaris per a ús docent;
llenguatge divulgatiu sense renunciar al rigor científic;
estructures narratives que facilitin la comprensió del context històric.
Difusió del patrimoni documental
Cada episodi contribuirà també a donar visibilitat als arxius que conserven la documentació original.
Sempre que sigui possible es farà referència a la institució custòdia dels documents i a les publicacions científiques que han permès reconstruir cada història, reforçant així el paper dels arxius com a centres de preservació de la memòria històrica.
El projecte ha estat concebut amb una estructura modular que garanteix tant la seva viabilitat inicial com el seu desenvolupament a mitjà i llarg termini.
La construcció prèvia d’una base de dades documental permet disposar d’un ampli corpus de casos abans de l’inici de la producció dels episodis, fet que assegura la continuïtat del podcast i redueix la dependència de noves recerques immediates.
L’objectiu inicial és reunir una bibliografia especialitzada de referència i catalogar un mínim de dos-cents processos judicials documentats. Aquesta infraestructura farà possible planificar diverses temporades amb criteris temàtics i cronològics, mantenint sempre el rigor metodològic.
A mitjà termini es preveu ampliar progressivament el projecte mitjançant:
A llarg termini, el projecte aspira a convertir-se en un referent de la divulgació del patrimoni documental judicial català i en una plataforma estable de transferència del coneixement entre el món acadèmic i la societat.
La seva naturalesa escalable permet adaptar el ritme de producció a la disponibilitat de recursos, garantint que cada nova temporada mantingui els estàndards de qualitat científica i narrativa que defineixen la iniciativa.
López Rodríguez, Carlos (ed.) (2014). Sexe i violència en la Corona d’Aragó. Processos criminals dels segles XIII al XV. Publicacions de la Universitat de València.
Recull de processos judicials reals sobre homicidis, violacions, raptes, adulteris i altres delictes, amb contextualització històrica.
Bisson, Thomas N. (1998). Tormented Voices: Power, Crisis, and Humanity in Rural Catalonia, 1140–1200. Harvard University Press.
Estudi dels conflictes socials i judicials del segle XII a partir de documentació original catalana.
Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya medieval. Col·lecció diplomàtica. Segle XII.
Edició de 873 documents originals sobre homicidis, robatoris, disputes patrimonials i altres litigis.
Montagut, Tomàs de. Història del Dret Català.
Obra de referència sobre l’organització, les institucions i el funcionament de la justícia medieval catalana.
Els Usatges de Barcelona (edicions comentades).
Principal compilació jurídica medieval catalana, amb explicacions sobre la seva aplicació pràctica als tribunals.
Salrach, Josep Maria. La Catalunya medieval.
Síntesi històrica sobre la societat feudal, la violència, els conflictes socials i l’administració de justícia.
Fundació Noguera. Els pergamins dels comtes de Barcelona i altres col·leccions diplomàtiques.
Edicions de documents originals que inclouen nombrosos processos judicials i conflictes entre particulars.
Sabaté, Flocel. La pena de mort a la Catalunya baixmedieval.
Estudi sobre les penes capitals, els delictes castigats amb la mort i el funcionament de la justícia als segles XIV i XV.
Sabaté, Flocel. Els monjos del monestir de Sant Miquel de Cruïlles i la justícia: crònica d’un assassinat fallit (1353).
Reconstrucció detallada d’un cas criminal documentat a partir de fonts judicials.
Castell, Pau. Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV i XVI).
Obra fonamental sobre la persecució de la bruixeria, els processos judicials i el context social de l’època.
Hernando, Josep. Diversos estudis sobre processos inquisitorials catalans.
Edicions íntegres de processos de la Inquisició catalana que documenten casos de mercaders, artesans, ciutadans i persones acusades per pràctiques o comentaris religiosos.
Historiadors de referència
Teresa Vinyoles
Flocel Sabaté
Pau Castell
Sergi Rexach
Carlos López Rodríguez
Tomàs de Montagut
Josep Hernando
Maria Teresa Ferrer i Mallol
Per completar la memòria del projecte s’està treballant en els següents capítols:
14. Pla de treball i cronograma
15. Pressupost i pla de finançament
16. Equip del projecte
17. Sistema d’avaluació i indicadors
18. Annexos documentals