SOTA JURAMENT
Lleida, 6 de març de 1369
Víctima: Joan Realet, escuder.
Data del procés: 6 de març de 1369.
Lloc dels fets: Lleida i castell de Soses.
Document: Procés judicial.
Autoritat que investiga:
Objecte de la investigació
Esclarir les circumstàncies de la mort de Joan Realet i determinar si aquesta va ser conseqüència directa de les ferides que havia rebut o de la manera com va ser tractat posteriorment.
Joan Realet arriba ferit a Lleida.
Presenta una lesió molt greu al cap.
És atès pel cirurgià Bartomeu de Santfeliu, que el visita diverses vegades i estableix un tractament.
Poc després, altres persones decideixen traslladar el ferit al castell de Soses.
Allà, Joan Realet acaba morint.
Quan la notícia arriba a Lleida, les autoritats obren una investigació.
No només volen saber de què ha mort.
També volen saber si la seva mort s’hauria pogut evitar.
Segons declara Bartomeu de Santfeliu, ell mateix va visitar Joan Realet en tres ocasions després que aquest hagués resultat ferit.
Durant l’exploració observa una lesió molt greu.
El cirurgià afirma que Joan Realet tenia el crani fracturat.
No obstant això, no pot determinar quin objecte havia causat aquella ferida.
Segons explica, podia haver estat:
La lesió era tan greu que resultava impossible distingir-ne l’origen.
Bartomeu de Santfeliu explica que, davant una fractura cranial, va indicar el tractament que considerava necessari.
Segons la seva declaració, va recomanar:
Adverteix també que, sense aquest tractament, el pacient corria un risc molt elevat de morir.
Mentre encara era sota la seva atenció arriben el metge Pere Mestres i Ramon de Santmartí.
La seva intenció és traslladar Joan Realet al castell de Soses.
Abans que marxin, Bartomeu insisteix davant de Pere Mestres que cal continuar el tractament adequat.
Després del trasllat, ell ja no torna a veure el pacient.
Quan és interrogat durant el procés, el cirurgià defensa la seva actuació.
Afirma que va advertir del perill.
També assegura que havia indicat el tractament correcte.
I acaba fent una afirmació contundent.
Segons el seu criteri:
Si Joan Realet ha mort, ha estat per una mala cura.
És a dir, considera que la causa de la mort no és necessàriament la ferida inicial, sinó el tractament que va rebre després del trasllat.
El document no identifica qui va provocar la ferida.
Tampoc explica les circumstàncies en què Joan Realet va resultar ferit.
La investigació se centra en una altra qüestió.
Si el pacient podia haver sobreviscut.
La declaració de Bartomeu de Santfeliu mostra que els professionals medievals distingien entre:
És un plantejament sorprenentment proper al concepte modern de causalitat mèdica.
Aquest és un dels testimonis més interessants de la medicina legal catalana del segle XIV.
El cirurgià no discuteix que Joan Realet tenia una ferida molt greu.
Però considera que una fractura del crani no implicava necessàriament una mort inevitable.
El seu argument és clar.
Si el tractament indicat s’hagués aplicat correctament, el pacient podria haver tingut una oportunitat de sobreviure.
Naturalment, avui és impossible comprovar si aquesta afirmació era correcta.
Però el document revela fins a quin punt els metges medievals eren conscients que el resultat d’una lesió depenia tant de la ferida com de l’assistència rebuda.
Víctima: Joan Realet.
Lesió principal: Fractura del crani.
Objecte que la va provocar: Indeterminat (pedra o espasa).
Causa de la mort segons Bartomeu de Santfeliu: Mala cura després del trasllat.
Autor de la ferida: No consta en el document conservat.
Resolució: El procés investiga les circumstàncies de la mort, però la documentació conservada no identifica cap responsable de l’agressió.
Arxiu Municipal de Lleida. Llibre de Crims, registre 783, folis 134r-137r.
Nebot, Nacho (2023). Investigació sobre les ferides i la mort de Joan Realet (6 de març de 1369). Base de dades MedCat, Fons Michael R. McVaugh. Fitxa publicada el 10 de juliol de 2023 i modificada el 30 d’octubre de 2023. Procedència: inspecció personal.
Aquest expedient és especialment atractiu perquè planteja una pregunta que encara avui apareix als tribunals: va morir per la ferida o per la manera com va ser tractat? És un cas menys centrat en descobrir l’autor de l’agressió i més en reconstruir la cadena de decisions mèdiques que van conduir al desenllaç. Això el converteix en un episodi ideal per parlar dels orígens de la responsabilitat mèdica i de la medicina legal a la Catalunya medieval.