La Divinatrix de Subirats

Gueraula de Codines la dona que va desafiar els límits entre guarir i fer màgia a la Catalunya medieval.

Al segle XIV, saber interpretar els símptomes d’una malaltia podia ser un do valuós, però també motiu de sospita. A la Catalunya medieval, la frontera entre la medicina, les creences populars i les pràctiques considerades sobrenaturals era tan fina com perillosa.

El cas de Gueraula ens permet explorar una qüestió fascinant: qui tenia el poder de decidir què era medicina i què era màgia? I com podia canviar aquesta frontera segons l’època, les autoritats i les creences dominants?

A través del seu recorregut judicial, descobrirem també com les sospites sobre les pràctiques màgiques van anar adquirint noves dimensions durant el segle XIV, en un context en què la intervenció inquisitorial guanyava protagonisme.

Bibliografia

Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB), fons de Visites Pastorals, registre de la visita pastoral de Ponç de Gualba. La referència indicada per al cas és VP 1, ff. 42v–44r. A la xarxa: https://sciencia.cat/db/cercador.htm?ms=81 / https://sciencia.cat/db/cercador.htm?obra=4165
Liber Iudiciorum / Lex Visigothorum, llibre VI, títol II, lleis 1 i 2, sobre endevinació i pràctiques relacionades amb la màgia.
Canon Episcopi, text canònic medieval sobre determinades creences i pràctiques sobrenaturals.
Butlla Super illius specula, atribuïda al pontificat de Joan XXII i datada habitualment el 1326, en el context de la condemna de determinades pràctiques màgiques.