EL DARRER VOL
Projecte de novel·la gràfica
Estiu de 1995, a l’Alt Empordà. Dues adolescents punk desafien un punt de trobada neonazi, despertant una memòria amagada que connecta amb un combat aeri de 1939 i l’exili republicà.
Projecte de novel·la gràfica
Estiu de 1995, a l’Alt Empordà. Dues adolescents punk desafien un punt de trobada neonazi, despertant una memòria amagada que connecta amb un combat aeri de 1939 i l’exili republicà.
El darrer vol alterna dues línies temporals: l’Empordà dels anys 90 i el febrer de 1939.
Dues noies adolescents, guiades per la curiositat, la por i una consciència política incipient, decideixen investigar un punt de trobada neonazi prop del seu poble. Allò que semblava una simple gamberrada es transforma en un enfrontament amb la memòria: un home gran que cuida una tomba i amaga un passat com a pilot republicà.
A través dels seus ulls, el lector viatja a una intensa batalla aèria durant la retirada cap a França, on la tensió, el fred dins de l’avió i la distorsió del temps en situacions extremes esdevenen gairebé tangibles. La història culmina amb la revelació que el vell és precisament aquell avi que va abatre un avió alemany i que, dècades després, conserva la memòria com un acte de resistència silenciosa.
El darrer vol narra la vida de Josep Falcó, un dels darrers pilots republicans, i alhora reflexiona sobre el feixisme, la transmissió de la memòria i la connexió inesperada entre tres vides i tres generacions. Mostra com el passat i el present es troben en gestos quotidians, revelant la lluita política més subtil i humana, i com unes coordenades aparentment irrelevants al mapa poden marcar per sempre el curs de les nostres històries.
El propierari del camp anys 70.
Soldat alemany capturat i mort
Tenen quinze anys. Viuen a Vilajuïga, un poble petit de l’Alt Empordà. Mirada contemporània, actitud punk/grunge, acció directa.
Pilot republicà jove i als anys 90 amb 80 anys.
A Algèria es casà amb una espanyola; 1951 es tornà a casar.

Pàgina 1

Pàgina 2

Pàgina 3
El còmic es basa principalment en la vida de Josep Falcó, explicada en primera persona, fet que li dona un fort caràcter autobiogràfic i testimonial. A través del seu relat, el lector accedeix a vivències personals marcades pel context social i polític del territori, així com per la memòria individual i col·lectiva.
El cas de les noies s’inspira en una por real present durant els anys noranta a la zona, relacionada amb la presència de grups neonazis molt agressius. En aquell període, arreu de l’Estat espanyol (i especialment en alguns entorns juvenils i marginals), aquests grups generaven un clima d’amenaça, violència i inseguretat que va quedar profundament gravat en l’imaginari social.
Patxè és un pintor de la zona, fill d’un pare republicà, fet que el vincula directament amb la memòria històrica de la Guerra Civil i la repressió posterior. És ell qui va plantar el xiprer que assenyala la zona com un lloc on hi va morir una persona. El xiprer, tradicionalment associat al dol, la mort i el record, es converteix així en un símbol de memòria i dignificació, marcant l’espai perquè els fets no caiguin en l’oblit.
🔗https://www.rodriguez-amat.cat/patxe.htm
🔗https://elpais.com/cultura/2014/05/13/actualidad/1399937018_805227.html
🔗https://www.eldiario.es/catalunya/lapida-ultimo-aviador-nazi-abatido-catalunya-ponia-flores-rival-republicano_1_10546404.html
🔗https://www.eldiario.es/catalunya/lapida-ultimo-aviador-nazi-abatido-catalunya-ponia-flores-rival-republicano_1_10546404.html
Click edit button to change this text. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit.
Click edit button to change this text. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit.
Click edit button to change this text. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit.
Click edit button to change this text. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit.