Embriagat pel calze del diable

Un crim a la Catalunya de l’any 990

El primer episodi de Sota Jurament recupera un extraordinari document judicial de l’any 990: la confessió de Sindilà, un pagès que es presenta davant del bisbe de Barcelona després d’haver matat la seva filla. Lluny d’intentar justificar-se, reconeix el crim, demana clemència i ofereix, juntament amb la seva esposa Maria, les seves terres, vinyes, animals i fins i tot la seva llibertat a la Seu de Barcelona.

El podcast reconstrueix aquest cas a partir del document conservat i l’insereix en el context jurídic i religiós de la Catalunya del segle X, marcada encara pel dret visigòtic i pel Liber iudiciorum. Alhora, explora les preguntes que el pergamí deixa obertes: què va provocar la mort de la noia?, quin paper hi va tenir Maria?, i per què Sindilà va poder evitar, probablement, un càstig encara més sever?

L’episodi combina documentació històrica i reconstrucció narrativa, diferenciant allò que sabem d’allò que només podem plantejar com a hipòtesi. El resultat és una aproximació al crim, la justícia, la penitència i la vida quotidiana medieval a partir d’un cas real que, mil anys després, encara planteja preguntes sense resposta.

Bibliografia

Àngel Fàbrega i Grau, Diplomatari de la Catedral de Barcelona. Documents dels anys 844–1260, vol. I (844–1000), doc. 203, p. 414–415.

Salrach i Marès, Josep Maria (2013). Justícia i poder a Catalunya abans de l’any mil. Vic: Eumo Editorial.

Per al context jurídic, jo mantindria el Liber iudiciorum com a marc, però evitaria afirmar en el podcast que «la llei VI,5,18 va condemnar Sindilà» mentre no tinguem la sentència o una identificació explícita de l’editor/historiador.