Blanca (Girona, 15 d'octubre de 1376)
SOTA JURAMENT
SOTA JURAMENT
Girona, 15 d’octubre de 1376
Víctima: Blanca.
Data de la mort: 15 d’octubre de 1376.
Lloc: Girona.
Document: Obituari personal.
Autor del text:
Objecte del document
No es tracta d’un procés judicial ni d’una investigació criminal.
És una anotació privada escrita pel vidu de Blanca, on explica les circumstàncies de la mort de la seva esposa i, mesos més tard, també la del frare dominic que la va confessar abans de morir.
Tot i no ser un document judicial, ofereix un testimoni excepcional sobre la manera d’entendre la malaltia, la mort i els senyals sobrenaturals a la Catalunya del segle XIV.
La majoria dels documents medievals que parlen de la mort ho fan perquè hi ha un conflicte.
Una denúncia.
Una agressió.
Un judici.
Aquest no.
Aquí no hi ha acusats.
Ni testimonis.
Ni metges declarant davant d’un tribunal.
Només hi ha un marit que acaba de perdre la seva esposa i decideix deixar-ne constància en un manuscrit jurídic que conservava a casa.
El resultat és un dels testimonis més personals que ens han arribat sobre una mort al segle XIV.
Blanca mor el vespre del dimecres 15 d’octubre de 1376, a Girona.
Segons explica el seu marit, la malaltia havia començat set dies abans.
Primer va aparèixer una febre contínua.
Dos dies més tard es van iniciar forts episodis de diarrea.
La malaltia només va durar una setmana.
Després, Blanca va morir.
El vidu escriu que la seva esposa va morir després de patir:
També explica que havien compartit disset anys de matrimoni.
Quan Blanca va morir tenia trenta anys.
El text és breu, però deixa entreveure el dolor del marit.
Demana que Déu aculli la seva ànima i la descriu senzillament com una bona dona.
Després de descriure la malaltia, el relat incorpora un fet que sorprèn.
El marit explica que el pou de casa es va assecar completament.
Segons escriu:
L’autor insisteix que això mai no havia passat, ni tan sols en èpoques de gran sequera.
Per això considera que aquell fet havia estat un gran senyal.
No arriba a afirmar que l’aigua fos la causa de la malaltia.
Però deixa oberta aquesta possibilitat.
Des de la mentalitat medieval, els fenòmens extraordinaris sovint s’interpretaven com a advertiments o manifestacions de la voluntat divina.
L’obituari continua mesos després.
El 21 de febrer de 1377 mor fra Francesc Guerau, dominicà.
Era el religiós que havia confessat Blanca i que l’havia acompanyada fins al final.
Segons el marit, la mort de Blanca el va afectar profundament.
Explica que:
El text no atribueix la mort del frare a una malaltia concreta.
La relaciona directament amb el dol.
També el descriu com un home savi, de bona vida i que va morir cristianament.
Segons el relat, tenia aproximadament quaranta-tres anys.
Aquest document no permet establir un diagnòstic mèdic.
La combinació de febre alta i diarrea podria correspondre a nombroses malalties infeccioses habituals a l’edat mitjana.
També és possible que l’autor relacionés el pou amb la mort perquè, des del seu punt de vista, els dos fets van coincidir en el temps.
Avui sabem que una contaminació de l’aigua pot provocar malalties intestinals greus.
Tanmateix, el document no aporta cap prova que permeti afirmar que aquest fos el cas.
El valor del text no és tant mèdic com humà.
És una de les poques ocasions en què podem llegir el testimoni directe d’un marit medieval explicant la mort de la seva esposa.
Víctima: Blanca.
Causa descrita al document:
Altres elements destacats:
Investigació judicial: No n’hi ha.
Tipus de document: Obituari privat.
Aquest document és excepcional perquè combina tres aspectes poc habituals en una mateixa font:
A diferència dels processos judicials, aquí no hi ha cap autoritat buscant responsabilitats.
Només hi ha una persona intentant donar sentit a una pèrdua.
Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona, Manuscrit 767, foli 278v.
Cifuentes, Lluís (2022). Obituari de Blanca (15 d’octubre de 1376). Base de dades MedCat, Fons Lluís Cifuentes. Fitxa publicada el 8 de novembre de 2022.