Francesca, la dona del convers (1407)

SOTA JURAMENT

Fitxa del cas

Víctima: Francesca, esposa de Galceran Desvall, convers.

Data dels fets: 9 de febrer de 1407.

Lloc: Lleida.

Document: Procés judicial.

Autoritat que instrueix el cas:

  • La cort del veguer de Lleida.

Objecte de la investigació

Determinar si Francesca va morir a conseqüència de les ferides que presumptament li havia causat el seu marit o si la mort es va produir per una malaltia independent de les lesions.

Els professionals que intervenen

Pèrits mèdics

  • Bernat Berbegal, batxiller en arts i medicina.
  • Joan Maguessa, mestre en medicina.
  • Pere de Lligalbé, cirurgià.
  • Francesc Queralt, mestre en medicina.
  • Jaume Serra, cirurgià (encarregat de la dessospitació).

Testimonis

  • Simón de Jaca, especier.
  • Joan de Sant Bertran, especier.
  • Mateu Pere, barber-cirurgià.
  • Francesc Queralt, també declara com a testimoni dels tractaments que havia practicat.

Introducció

L’any 1407, la justícia de Lleida investiga un cas especialment delicat.

Una dona ha mort després d’haver estat ferida.

L’acusat és el seu propi marit, Galceran Desvall.

La pregunta és aparentment senzilla, però determinarà el desenllaç del procés: les ferides van causar la mort de Francesca o va morir per una altra malaltia?

Per respondre-la, la cort recorre als principals professionals de la medicina de la ciutat.

Els fets

La documentació indica que Francesca havia patit almenys dues ferides.

Quan mor, la cort ordena diversos informes mèdics i interroga tant els professionals que havien examinat el cadàver com els que l’havien atès mentre encara era viva.

L’objectiu és establir una relació directa —o descartar-la— entre les lesions i la mort.

L’informe de Joan Maguessa (adaptació al català modern)

El mestre en medicina Joan Maguessa declara sota jurament que va examinar el cos quan ja feia força temps que la dona era morta.

Segons explica, el cadàver estava completament fred i el temps transcorregut des de la mort dificultava qualsevol valoració.

Durant l’exploració no va observar cap inflor que permetés identificar cops o lesions internes.

Només hi va veure:

  • taques produïdes per la coagulació de la sang;
  • signes propis de la descomposició del cos.

Per aquest motiu afirma que ni ell ni cap altre metge podrien assegurar amb certesa que la dona hagués mort a conseqüència d’uns cops.

El testimoni de Francesc Queralt (adaptació al català modern)

Francesc Queralt és un dels metges que havia tractat Francesca abans de la seva mort.

Quan la visita per primera vegada observa que presenta:

  • febre;
  • vòmits;
  • forts còlics.

Li prescriu el tractament que considera adequat.

L’endemà torna a visitar-la, aquesta vegada juntament amb el cirurgià Mateu Pere.

Junts examinen les ferides.

N’identifiquen dues:

  • una situada a la cuixa;
  • una altra a l’engonal.

La ferida de l’engonal és la que més preocupa als facultatius.

Després d’explorar-la, però, arriben a una conclusió important.

La lesió no havia penetrat als intestins ni havia afectat cap òrgan intern.

Per això continuen tractant la ferida de manera convencional.

Paral·lelament, intenten controlar els símptomes que consideren més greus.

Ordenen:

  • clisteris;
  • remeis destinats a combatre els còlics;
  • tractaments per reduir la febre;
  • altres preparats medicinals habituals.

Malgrat els esforços, l’estat de Francesca empitjora.

Els còlics, els vòmits i la febre augmenten progressivament.

Davant aquesta evolució, Francesc Queralt declara que ja va pronosticar que la pacient acabaria morint.

Durant el procés també explica que la menstruació, que esperava que aparegués de manera natural, no es va produir.

Segons la teoria mèdica de l’època, aquella retenció podia agreujar encara més la malaltia.

Quan la cort li pregunta directament si les ferides haurien provocat la mort sense aquests altres problemes de salut, la seva resposta és clara.

No.

Segons el seu criteri, les ferides no eren prou greus per causar la mort.

La conclusió dels metges

Els diferents informes coincideixen en un aspecte fonamental.

Les lesions existien.

Però no es consideraven mortals.

Els professionals atribueixen la mort principalment a:

  • una forta còlica;
  • la febre;
  • els vòmits;
  • altres alteracions internes descrites segons la medicina medieval.

En conseqüència, no estableixen una relació directa entre les ferides i el decés.

La decisió judicial

A partir dels informes mèdics, la cort dicta que Galceran Desvall no és responsable de la mort de la seva esposa.

La resolució considera provat que:

  • Francesca havia patit ferides.
  • Aquestes ferides havien estat tractades.
  • Cap d’elles afectava òrgans vitals.
  • La mort va ser conseqüència d’una malaltia i no de les lesions.

Per aquest motiu, el marit queda exempt de responsabilitat per homicidi.

Què podem interpretar avui?

El cas planteja diverses qüestions que continuen essent d’interès.

Els metges medievals distingeixen entre una persona ferida i una persona que mor a conseqüència de les ferides.

En aquest procés intenten establir una relació de causalitat entre les lesions i la mort, una qüestió que encara avui és essencial en medicina legal.

També és significatiu que els facultatius evitin afirmar allò que no poden demostrar.

Quan el cadàver presenta un estat avançat de descomposició, reconeixen que ja no és possible determinar amb seguretat l’origen d’algunes lesions.

Estat del cas

Víctima: Francesca.

Sospitós: Galceran Desvall, marit de la víctima.

Existència de lesions: Sí.

Lesions mortals: Segons els metges, no.

Causa de la mort segons el procés: Còlics, febre, vòmits i altres alteracions internes.

Resolució judicial: Absolució del marit respecte de la mort de Francesca.

Referència documental

Arxiu Municipal de Lleida. Llibre de Crims, registre 802, folis 49r-107r.

Nebot, Nacho (2024). Procés sobre la mort de Francesca (9 de febrer de 1407). Base de dades MedCat, Fons Luis García Ballester. Fitxa publicada el 25 de març de 2024 i modificada el 24 de juny de 2024. Procedència: inspecció personal.

Bibliografia

  • Camps Surroca, M.; Camps Clemente, M. (1998). L’activitat forense dels antics metges i cirurgians de Lleida. Reproducció parcial del procés a les pàgines 97 i 100.
  • Ferragud, C.; Roca, M. (2020). El cos de la dona maltractada… (citació del procés i anàlisi del cas dins l’estudi sobre violència contra les dones a la baixa edat mitjana).
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per a proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.