Quan curar podia matar (Palma, 1402)
SOTA JURAMENT
SOTA JURAMENT
Palma, 9 de desembre de 1402
Data: 9 de desembre de 1402.
Lloc: Ciutat de Mallorca (actual Palma).
Tipus de document: Crida pública del governador del Regne de Mallorca.
Autoritat emissora:
Objectiu del document
Regular l’exercici de la medicina i impedir que persones sense formació practiquin tractaments que posin en perill la salut dels pacients.
A començaments del segle XV, anar al metge no sempre significava posar-se en mans d’un professional.
A les ciutats convivien mestres en medicina formats a la universitat amb barbers, curanders, especiers i persones sense cap preparació que també oferien remeis.
Alguns prescrivien medicines.
Altres practicaven sagnies.
Alguns fins i tot elaboraven informes mèdics que després es presentaven davant dels tribunals.
Segons les autoritats del Regne de Mallorca, aquesta situació estava provocant conseqüències greus.
La crida afirma que moltes persones, tant homes com dones, cristians, jueus i musulmans, exerceixen la medicina sense tenir els coneixements necessaris.
Segons el document, aquestes persones:
El governador considera que aquestes pràctiques provoquen:
Per aquest motiu decideix intervenir.
La crida estableix que cap persona podrà:
sense l’autorització o la supervisió d’un:
Qui incompleixi aquesta ordre haurà de pagar una multa de 25 lliures, una quantitat molt elevada per a l’època.
El document dedica una atenció especial als barbers.
Durant l’edat mitjana, molts barbers practicaven la flebotomia o sagnia, un dels tractaments més habituals de la medicina medieval.
A partir d’aquesta crida, els barbers només podran practicar-la en els dies que determinin cinc professionals examinats:
L’objectiu és evitar que es facin sagnies quan es considerava que podien resultar perjudicials.
Els barbers que incompleixin aquesta norma seran sancionats amb una multa de 10 lliures.
No descriu un homicidi.
No explica cap investigació.
Però sí que revela una preocupació molt present a l’edat mitjana.
Les autoritats relacionaven la mala praxi mèdica amb:
També mostra que la medicina començava a professionalitzar-se.
No qualsevol podia presentar-se com a metge.
Almenys, no legalment.
Aquest pregó és una de les primeres regulacions sanitàries conservades a Mallorca.
Reflecteix la voluntat de controlar qui podia practicar la medicina i sota quines condicions.
També posa de manifest la confiança que les institucions començaven a dipositar en la formació universitària dels metges.
Al mateix temps, evidencia que els curanders i altres practicants sense titulació continuaven tenint una presència important entre la població, fet que obligava les autoritats a intervenir.
Aquest document ajuda a entendre molts dels casos que apareixen als Llibres de Crims.
Quan en un procés judicial un jutge demana una dessospitació, no pot encarregar-la a qualsevol.
Només la poden fer professionals reconeguts.
I això explica per què noms com Francesc Queralt, Nadal Llambrí o Bernat Bovera apareixen repetidament en els processos penals de finals del segle XIV i començaments del XV.
Arxiu del Regne de Mallorca. Governació del Regne de Mallorca, volum AH-421, foli 107v (Pregons de la cúria del governador del Regne de Mallorca, llibre III, 1396-1404).
Cifuentes, Lluís (2025). Crida contra l’exercici il·legal de la medicina (9 de desembre de 1402). Base de dades MedCat, Fons Antoni Contreras Mas. Fitxa publicada el 25 d’octubre de 2025 i modificada el 30 d’octubre de 2025.
Edicions
Estudis