Malaltia o crim? (9 febrer 1407)
SOTA JURAMENT
SOTA JURAMENT
Lleida, 9 de febrer de 1407
Víctima: Francesca, esposa de Galceran Desvall.
Data dels fets: 9 de febrer de 1407.
Lloc: Lleida.
Document: Procés judicial.
Autoritat que instrueix el cas:
Objecte de la investigació
Determinar si Francesca va morir a conseqüència de les ferides que presumptament li havia causat el seu marit o si la mort va ser provocada per una malaltia.
El cas és especialment rellevant perquè planteja una qüestió que continua sent fonamental en la medicina legal actual: la persona va morir per les lesions o simplement les lesions coexistien amb una altra malaltia mortal?
Quan Francesca mor, la sospita recau immediatament sobre el seu marit.
La dona presentava dues ferides.
La justícia vol saber si aquelles lesions són la causa directa de la mort.
Per respondre aquesta pregunta, la cort del veguer ordena diversos informes mèdics i interroga tant els professionals que van examinar el cadàver com els que l’havien tractada durant els seus últims dies de vida.
La decisió final dependrà del criteri dels metges.
El mestre en medicina Joan Maguessa examina el cos després de la mort.
Durant la seva declaració explica que el cadàver ja feia força temps que era mort quan el va veure.
Segons afirma, aquesta circumstància impedeix fer una valoració fiable de les lesions.
Durant l’exploració només observa:
No detecta inflamacions ni altres indicis que permetin identificar cops o traumatismes recents.
Per això conclou que cap metge podria assegurar amb certesa si la dona havia mort a conseqüència d’algun cop, perquè l’estat del cos ja no permetia fer aquesta valoració.
El testimoni més detallat és el de Francesc Queralt, un dels metges que havia assistit la pacient abans de morir.
Explica que, quan la visita per primera vegada, Francesca presenta un estat delicat.
Descriu diversos símptomes:
Li prescriu el tractament que considera més adequat i l’endemà torna a visitar-la.
Aquesta vegada hi acudeix juntament amb el barber-cirurgià Mateu Pere.
Entre tots dos examinen les ferides.
N’identifiquen dues:
La ferida de l’engonal és la que desperta més preocupació.
Per aquest motiu l’examinen amb especial atenció.
Després de la inspecció conclouen que la lesió no ha penetrat als intestins ni ha afectat cap òrgan intern.
Això significa que, segons el seu criteri, la ferida no és mortal.
Una vegada descartada una lesió interna greu, els metges continuen tractant tant les ferides com la resta dels símptomes.
Entre els tractaments prescrits hi ha:
Malgrat els esforços, l’estat de Francesca empitjora.
Els còlics es fan més intensos.
La febre augmenta.
Els vòmits continuen.
Davant aquesta evolució, Francesc Queralt declara que ja havia pronosticat que la pacient moriria.
Durant la declaració també explica que la menstruació, que segons la medicina medieval hauria d’haver aparegut de manera natural, no es va produir.
Els metges interpreten aquesta absència com un signe que la malaltia interna s’estava agreujant.
Durant el judici, Francesc Queralt és interrogat de manera directa.
La pregunta és clara:
Si Francesca no hagués patit els còlics, la febre i els vòmits, les ferides haurien estat suficients per provocar-li la mort?
La seva resposta també és clara.
No.
Segons el seu criteri professional, les dues ferides no tenien prou gravetat per causar la mort.
Els diferents professionals coincideixen en un mateix diagnòstic.
Les lesions existien.
Havien estat tractades.
Però no eren mortals.
La mort és atribuïda principalment a:
En conseqüència, els metges estableixen que no hi ha una relació directa entre les ferides i la mort de Francesca.
La decisió del tribunal es fonamenta en els informes mèdics.
La cort considera acreditat que:
Per aquest motiu, Galceran Desvall és declarat innocent de la mort de la seva esposa.
El procés deixa clar que el marit havia causat les lesions, però la justícia considera que aquestes no van provocar el decés.
Aquest és un dels processos mèdics més interessants conservats als Llibres de Crims de Lleida.
Els metges no es limiten a descriure les lesions.
Intenten determinar si existeix una relació de causa i efecte entre les ferides i la mort.
Aquesta mateixa qüestió continua sent un dels principis bàsics de la medicina forense moderna.
També és significatiu que els facultatius diferenciïn entre:
Per als metges del segle XV, aquesta diferència ja era determinant a l’hora d’atribuir responsabilitats penals.
Víctima: Francesca.
Sospitós: Galceran Desvall.
Lesions: Dues ferides, a la cuixa i a l’engonal.
Afectació d’òrgans interns: No.
Causa de la mort segons els metges: Còlica, febre, vòmits i altres alteracions internes.
Resolució judicial: Galceran Desvall és absolt de la mort de Francesca perquè els informes mèdics conclouen que les ferides no en van ser la causa.
Arxiu Municipal de Lleida. Llibre de Crims, registre 802, folis 49r-107r.
Nebot, Nacho (2024). Procés sobre la mort de Francesca (9 de febrer de 1407). Base de dades MedCat, Fons Luis García Ballester. Fitxa publicada el 25 de març de 2024 i modificada el 24 de juny de 2024. Procedència: inspecció personal.