La mort de Pasquala Lleida, 16 d'abril de 1394

SOTA JURAMENT

Fitxa del cas

Víctima: Pasquala

Data dels fets: 16 d’abril de 1394

Lloc: Lleida

Document: Procés judicial

Autoritat que instrueix el cas:

  • La cort del veguer de Lleida.
  • Els paers de la ciutat.

Notari present:

  • Pere Rigol.

Pèrits que intervenen:

  • Francesc Queralt, mestre en medicina.
  • Arnau Ferrer, barber-cirurgià.
  • Antoni de Perola, barber-cirurgià.

Introducció

L’any 1394, la mort d’una dona anomenada Pasquala va mobilitzar les autoritats municipals de Lleida. La cort del veguer, els paers, un notari i tres professionals de la medicina van intervenir per determinar les causes de la seva mort.

El procés judicial conservat a l’Arxiu Municipal de Lleida és un testimoni excepcional de com es desenvolupava una investigació medicojudicial a la Catalunya baixmedieval. El document no resol el cas, però ens permet reconstruir els fets, conèixer els testimonis i entendre quins coneixements mèdics s’aplicaven davant d’una mort sospitosa.

Els fets

Quan les autoritats arriben a l’hostal on es troba Pasquala, la localitzen estirada sobre un llit.

El document especifica que el cos és completament nu.

Davant la possibilitat que es tracti d’una mort violenta, s’ordena immediatament una inspecció mèdica. L’exploració es realitza en presència del notari Pere Rigol, que deixa constància escrita de totes les observacions i declaracions.

Abans de començar l’examen, els tres pèrits presten jurament, tal com exigia el procediment judicial.

L’informe pericial (adaptació al català modern)

Els metges examinen el cos i descriuen diverses lesions.

Lesions observades

  • Esgarrapades als dos costats del coll, que semblen fetes amb ungles.
  • Una ferida a l’orella dreta, amb aspecte recent.
  • Diverses esgarrinxades que, segons els pèrits, no semblen recents.

També observen que sobre algunes de les ferides hi ha restes d’alum de roca, un producte emprat habitualment per afavorir la cicatrització i controlar petites hemorràgies.

A l’esquena detecten una extensa coloració vermellosa.

Els pèrits expliquen que aquest fenomen és conseqüència de la mort mateixa: la sang s’ha acumulat a les parts més baixes del cos després del decés. Per aquest motiu, afirmen que aquella coloració no permet concloure que la víctima hagués rebut cap cop.

Durant l’exploració també localitzen un drap d’estopa col·locat damunt de l’estómac, impregnat d’una preparació medicinal que identifiquen com a codonyat. Segons indiquen, aquest remei s’utilitzava per alleujar els mals d’estómac i els vòmits.

La pregunta clau

Un cop finalitzat l’examen, la cort pregunta als tres pèrits si poden determinar si Pasquala ha mort:

  • per una malaltia sobtada,
  • o per l’acció d’una altra persona.

La resposta és unànime.

Els tres metges declaren que no poden determinar l’origen de la mort. Les lesions observades no són suficients per afirmar que es tracti d’un homicidi, però tampoc permeten confirmar una mort natural.

És una conclusió prudent, que reflecteix els límits dels coneixements mèdics de l’època.

Els testimonis

Una veïna

Una dona que coneixia Pasquala explica que feia temps que patia problemes digestius importants.

Segons el seu testimoni:

  • tenia vòmits continus;
  • no retenia els aliments;
  • el seu marit li aplicava codonyat damunt del ventre per intentar alleujar-li les molèsties.

Aquestes declaracions coincideixen amb el remei que els pèrits troben sobre el cos.

Ramon Pons

També declara Ramon Pons, metge que havia tractat Pasquala durant aproximadament quatre anys.

Segons explica, la pacient presentava amb freqüència:

  • suors molt fredes;
  • episodis de gran defalliment;
  • una malaltia que ell identifica com el mateix «mal de cor» que havia patit la seva mare.

Quan és interrogat sobre aquesta malaltia, respon que la mare de Pasquala també havia mort com a conseqüència d’aquell mateix mal.

Què podem interpretar avui?

El document no permet establir un diagnòstic modern.

Tot i això, aporta algunes dades d’interès:

  • les lesions del coll no semblaven totes recents;
  • almenys algunes havien estat tractades abans de la mort;
  • la víctima patia des de feia anys una malaltia crònica;
  • presentava vòmits recurrents, desmais i suors fredes;
  • els mateixos pèrits rebutgen atribuir la coloració de l’esquena a una agressió.

En cap moment els investigadors aconsegueixen demostrar que Pasquala hagués estat assassinada.

Però tampoc poden descartar aquesta possibilitat.

Estat del cas

Víctima: Pasquala.

Causa de la mort: Indeterminada.

Homicidi: No es pot demostrar.

Mort natural: Tampoc es pot confirmar.

Resolució judicial: El procés no identifica cap responsable.

Més de sis segles després, la documentació continua deixant oberta la mateixa pregunta que es van formular els investigadors l’any 1394: què va provocar la mort de Pasquala?

Referència documental

Arxiu Municipal de Lleida. Llibre de Crims, registre 796, folis 132r-148v.

Nebot, Nacho (2024). Procés per la mort de Pasquala (16 d’abril de 1394). Base de dades MedCat, Fons Luis García Ballester. Fitxa publicada el 27 de març de 2024. Procedència: inspecció personal.

https://medcat.sciencia.cat/ca/medcat?doc=8305

Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per a proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.